No puc negar que una part de mi se n’alegra, amb la notícia. Una part que deu estar molt a prop del localisme més xovinista que tan poc m’agrada i que procure no practicar, però que hui –vés per on– segurament m’agafa desarmada.
Sense oblidar –ni puc ni vull ni dec– la política devastadora, demagoga, amigista, depredadora i dèspota que el PP està duent a terme al País Valencià, alguna cosa dins meu s’alegra que la nova presidenta de les Corts Valencianes siga l’ex-Consellera de Turisme i ex-Alcaldessa del meu poble Milagrosa Martínez. A una, quan li toquen el poble, li toquen alguna cosa que no pot explicar (per bé i per mal).
Doncs res. Ja que a estes altures de legislatures no podem esperar res de trellat de mans del PP, espere com a mínim que utilitze el valencià de tant en tant i que dignifique esta llengua nostra que tanta falta li fa. Sense passar-se’n clar, que si no ja se sap, a la calle por valensinista.
Potser demà m’oblide de la vena sentimental, la vena política s’apodere de mi, i opine totalment el contrari. Mentre tant... Enhorabona, perla!